Correccions
Correcció de la prova de selectivitat La dictadura de Primo de Rivera
Correcció de l'examen 1874-1898
Correcció de l'examen 1898-1931
La dictadura de Primo de Rivera
Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya.Oficina d’Accés a la Universitat. PAU 2014 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història
L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts)
Cal que l’alumnat identifiqui la font com secundària (no contemporània dels fets) (0’25 punts), com un text historiogràfic, o històric, o acadèmic, de Manuel Tuñón de Lara i altres on es fa una anàlisi de la personalitat del general Miguel Primo de Rivera (0’50 p).
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï històricament el tema de la font com referent a l’època de la Dictadura del general Primo de Rivera, iniciada el 1923 i acabada el 1930 (0’75 punts).
c) Expliqueu TRES de les característiques del personatge al qual es refereix la font. (1 punt)
Cal que l’alumnat faci esment a tres de les característiques que apareixen en el text, que són: provinència de la classe terratinent andalusa, conformisme social, provincianisme, masclisme, fascinació per la vida “alegre” de la gran ciutat i per la relació amb classes altes, “senyoritisme”, mentalitat militar, defensa de valors tòpics com honor, valor, pàtria, família o religió, entre d’altres, manca de cultura intel·lectual o artística ,caràcter obert i influenciable pels amics, o capacitat per ser alhora conservador i relativament innovador, explicant-les mínimament. (1 punt)
Pregunta 2
Contesteu només UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques repressives que va aplicar, l’obra de govern i les causes del final d’aquest règim polític. (2’50 punts)
L’alumnat hauria d’explicar les causes de l’adveniment de la Dictadura, fent referència a la situació del 1923, amb l’Expedient Picasso i el problema del Marroc (o al problema del Marroc simplement), amb l’agitació social i la catalanista com rerefons. A les polítiques que aplicà envers el Protectorat, amb el desembarcament d’Alhucemas (1,25 punts); la supressió de la Mancomunitat i la política envers el català; la repressió política i sindical; a la Unión Patriotica; al Directori Civil; al dirigisme econòmic i política d’obres. Cal també que faci referència al desgast del dictador per l’oposició rebuda d’intel·lectuals, republicans, anarcosindicalistes, catalanistes radicals; i terroristes; per la manca de suport d’una part de l’Exèrcit i finalment del rei Alfons XIII (1,25 punts).
b) Valoreu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, així com el període 1918-1923, i esmenteu-ne els aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat socials més destacats. (2’50 punts)
L’alumnat hauria d’explicar l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i social, la crisi política i social de 1917, el malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra, el malestar de l’Exèrcit i Juntas de Defensa; l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera i repressió subsegüent (1,25 punts); la crisi i l’evolució política –amb el govern de concentració incloent la Lliga- i sindical posterior al final de la guerra fins al 1923, fent esment a la conflictivitat, a la vaga de La Canadenca, al pistolerisme, a la lluita patronal i els Sindicats Lliures i als atemptats de la CNT. (1’25 p)
Correcció de l'examen 1874-1898
1. Resumiu la informació que proporciona el quadre anterior. A quina conclusió arribeu?(0,50 p)
nº de diputats eleccions al Parlament (0,25) torn de partits Conservador/Liberal (0,25)
2. Comenteu les característiques programàtiques dels partits polítics nomenats al quadre. (1,5)
Consulteu els apunts (0,5 cada programació)
3. Quines altres forces polítiques hi existien a Espanya? Expliqueu les seves característiques(2 p).
catalanistes/carlins/socialistes/anarquistes. Consulteu els apunts (0,5 nom i cada programació)
4.a) Quin sistema electoral hi havia en aquest període?. (1,25p)
1789-1890 sufragi censatari (0,25p) 1890-1898 sufragi universal masculí (0,25p)
b) Quins factors o elements fan possible aquests resultats electorals?. Expliqueu el que sabeu sobre aquesta qüestió.
caciquisme (0,25p) . Consulteu els vostres apunts per les característiques(0,5p)
2. Escriu el que sàpiques (màxim 2 líneas: què o qui és, espai, temps, característiques o fets destacats amb que es
relaciona) sobre: (5p)
Consulteu els vostres apunts
Correcció de l'examen 1898-1931
A)
PERCENTATGE DE LA DESPESA DE L'ESTAT DEDICADA
A DEFENSA i A EDUCACIÓ
Publicat per M. Carmen GARCíA Nieto i E. YLLAN, Justo: Historia de España
1. Descriviu el gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
El gràfic informa del tant per cent de les inversions realitzades per l’Estat espanyol en l’exèrcit i en l’ensenyament. El pressupost destinat a l’exèrcit sempre és molt més alt que el destinat a les escoles, però, mantenint-se sempre entre el 18-34% aproximadament, varia en períodes en què augmenta (1906-1917 i 1922-1925). El percentatge destinat a escoles, molt baix, es manté quasi estacionari al llarg de tot el període, (entre el 3-6%, aproximadament). L’època en què es situa el gràfic és la Crisi de la Restauració, abastant fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
2. Identifiqueu i comenteu breument el fets que expliquen l’evolució de les despeses en defensa durant el periode que s'indica en el gràfic i descriviu les conseqüències que van tenir per al país. [2 punts).
L’augment entre 1906-1915 es degut a la l’inici de la guerra del Marroc, des de la conferència d’Algeciras (1906), passant per la Setmana Tràgica (1909) i la problemàtica de la crisi de 1917. El descens entre 1917-21 podria ser causat per la crisi econòmica d’aquest període. Al 1921 ha tingut lloc la derrota d’Annual quan la inversió en Defensa havia baixat, i a partir del 22 comença a pujar coincidint, a partir del 1923, amb l’arribada al poder del General Primo de Rivera que augmenta la inversió militar fins la batalla d’Alhucemas (1925) en què es posa fi a la guerra del Marroc, per la qual cosa a partir d’aquest any disminueix la inversió en la Defensa, encara que en tot el període es manté elevada (molta oficialitat, necessitat de tenir al costat l’exèrcit en el cas del governs liberals i problemàtica d’ordre públic).
Les conseqüències de l’increment de les despeses de defensa, mentre els ingressos de l’Estat no augmentaven al mateix ritme, suposaran un increment del Dèficit Públic. A més, va augmentar l’antimilitarisme per l’augment dels impostos entre la burgesia industrial (1899, tancament de caixes). Mentre que en els anys en què va disminuir la inversió (1915-20), al descontentament de l’exèrcit per la marxa de la guerra al Marroc si va sumar la protesta per la insuficiència salarial que va conduir, entre altres factors, a la crisi de 1917. Tot això va contribuir a la crisi dels sistema de la Restauració en augmentar l’oposició de les diverses forces sociopolítiques als partits dinàstics.
3. Comenteu les conseqüències de les dades relatives a l’educació[1punt].
La poca inversió en l’educació dels país feia que es mantingués un nivell d’analfabetisme important, especialment entre les dones, i totes dues situacions, que afectaven principalment a la classe obrera i camperola doncs la burgesia era educada en escoles privades, contribuïen al retard econòmic del país, donada la baixa qualificació professional existent, i també al manteniment de la societat masclista i de les grans desigualtats socials al dificultar l’ascensió social de les classes baixes.
4. Exposeu breument els fets socials i polítics més rellevants de la història d'Espanya durant el primer terç del segle xx (1900-1931). [2,5 punts].
Consulteu els apunts
B)
NOMBRE D’ASSASSINATS A BARCELONA
ANY PATRONS ENCARREGATS POLICIES OBRERS TOTAL
1916 - 1 - 1 2
1917 2 - - 3 5
1918 4 3 - 6 13
1919 - 3 5 7 15
1920 8 4 1 26 39
1921-23 9 13 2 128 152
total 23 24 8 171 226
1. Descriviu les dades i traieu-ne conclusions (1p).
Aquesta taula reflexa el nombre de persones, per una banda empresaris, els seus caps de personal i policies, i per l’altra, els assalariats de les fàbriques de Barcelona, i ens indiquen que el nombre de morts augmenta a mesura que passen els anys i, a més,que el nombre d’obrers morts (176) supera de lluny als morts de l’altra banda (53) evidenciant, per una part, l’increment de la conflictivitat social entre patrons i obrers, i l’augment del desordre públic i de la repressió antiobrera al morir en enfrontaments contra la policia. També reflexa l’actuació de les bandes armades del Sindicat Lliure o dels pistolers de la patronal contra els obrers sindicalistes o anarquistes.
2. Situeu les dades en el seu context històric tot relacionant-les amb el marc polític, econòmic i social a Catalunya entre 1919 i 1923 (2,5p).
Època de la crisi de la Restauració, concretament l’època dels avalots o dels pistolers quan la crisi econòmica després de la IGM ha empobrit els obrers i ha fet baixar els beneficis dels empresaris, i el ressò de la revolució russa actua influint en les lluites socials dels sindicalistes de l'UGT i de la CNT (cada vegada amb més militants) contra les organitzacions patronals, els lockouts, i els seus pistolers. Mentrestant, els governs liberals intentaven salvar el sistema parlamentari amb diverses solucions (governs de concentració, declarant l’estat de guerra, suprimint drets constitucionals, suspensió de les Corts), i intensificant l’actuació policial contra els sindicalistes davant la por a la revolució social. La crisi del sistema polític es fa cada vegada més evident i l’oposició de dretes i d’esquerres contra el govern va augmentant fins que l’exèrcit, en la persona del general Primo de Rivera, dóna un cop d’estat i pren el poder al 1923, instaurant una dictadura militar i posant fi, en la pràctica, al sistema de la Restauració.